ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS BÀSICS
1.- DISTRIBUCIÓ DELS JUGADORS EN EL
TERRENY DE JOC.
• Atac
En atac els jugadors d’handbol, aplicable en la seua mida al minihb, es
distribueixen de la següent manera: 2 extrems (dreta i esquerra), dos laterals
(dreta i esquerra), un central, un pivot i el porter.
• Defensa
En defensa els jugadors d’handbol, aplicable en la seua mida al minihb, es
distribueixen de la següent manera: 2 exteriors (dreta i esquerra), dos laterals
(dreta i esquerra), un central, un avançat i el porter.
2.-ACCIONS TECNICOTÀCTIQUES INDIVIDUALS ATAC:
• Posició de base
Postura que utilitza el jugador abans i després de realitzar una
acció. Ha de predisposar a actuar i a mantindre la concentració en el joc.
Defectes: braços poc flexionats, cames excessivament separades,
cames poc flexionades, falta de tensió generalitzada.
• Els desplaçaments
Podem considerar-los com el suport de la resta d’accions, ja que un
percentatge altíssim d’intervencions es realitza en desplaçament. La
característica més important és que han de realitzar-se de forma
equilibrada.
Podem distingir dos grans blocs de desplaçaments sustancialment
diferents: sense baló i amb baló.
- Desplaçaments sense baló. Són molt variats i la utilització d’un
tipus o altre estarà en funció d’aconseguir la màxima eficàcia
en cada moment.
- Desplaçaments amb baló. Són igualment variats però venen
determinats per un aspecte reglamentari bàsic, sols es poden
donar 3 passes sense botar el baló.
Igualment tan important són els desplaçaments com les
aturades, i ens referim a: canvis de direcció, canvis de ritme i
aturades.
• La passada
És la forma habitual de trasllada el baló d’un jugador a altre. Ha de
seguir uns principis bàsics: principi de la precisió, seguretat, no mirar el
baló ni al possible rebedor per evitar l’anticipació defensiva, conéixer el
major nombre possible de tipus de passades.
Defectes més freqüents: falta de coordinació entre les passes i el
moviment de tronc-braç, passar habitualment amb la mateixa cama del
braç executor avançada, el colze del braç executor massa baix, no
mantindre l’amplitud del camp visual durant l’execució de la passada.
• Recepció del baló
Directament relacionada i consecutiva a la passada, és la tècnica
que adapta el baló a la ma després de la passada.
Caldrà recordar que en la recepció sí que s’ha de mantindre
contacte visual amb el baló, però en el moment del contacte ja s’ha de
buscar possibilitats de passada, els braços busquen el baló i en el moment
de la recepció es flexionen cap al cos per tal d’esmortir la força de la
passada.
• El llançament a porteria
Acció d’impulsar el baló cap a la porteria amb el lògic objectiu de
superar el porter i aconseguir el gol.
Sense dubte és el gest tècnic que més transcendència té en el joc,
per la qual cosa el seu domini es fa imprescindible en qualsevol jugador.
Ara bé, s’ha de realitzar en el moment oportú, amb rapidesa per tal
de ser sorpressiu, ha de ser precís (bona punteria i fora de l’abast de la
defensa i el porter), procurar que siga variat en quan la seua execució i per
últim tractar que siga potent.
Els llançaments poden ser de varis tipus en funció del salt o no del
jugador, de la posició del tronc i de l’armat del braç.
Defectes més freqüents: armat del braç curt amb poca projecció
cap a darrere, colze baix, excessiva flexió de les cames en el llançament
en salt, excessiva rigidesa en la mecànica d’execució.
• El bot
Llançament del baló contra el terra sense que existisca pèrdua de
control sobre ell.
Els tipus de bot venen determinats per: nombre de bots (unitari,
continuat), alçada del baló durant el bot (baix o de protecció, alt o de
progressió), trajectòria del baló (vertical, oblicu).
Consideracions fonamentals: no es deu progressar botant si existix
un company desmarcat i en bona posició per rebre el baló; mirar el baló el
menys possible; protegir sempre el baló durant el bot de l’adversari,
col·locant-se l’atacant entre el baló i l’adversari; imprescindible el domini
del bot amb les dues mans indistintament.
• El desmarcament
Acció sorpressiva que busca l’ocupació d’un espai eficaç abans que
el defensor, eludint així el seu marcatge.
Consideracions fonamentals: es realitza sense baló; la correcta
realització exigix un domini dels desplaçaments i dels canvis de ritme i
direcció.
• La finta
Atacant amb baló que intenta superar un defensor, realitzant una
acció prèvia per enganyar-lo i una posterior per aprofitar l’engany.
Consideracions fonamentals: en la finta sempre ha d’haver-hi una
xicoteta aturada i un canvi de ritme posterior; es fa imprescindible el
domini de les accions tècniques en espai reduït i amb defensa pròxim; és
important que l’acció inicial represente un perill clar per al defensor,
perquè en cas contrari l’engany no es podria produir; la reiteració d’un
mateix tipus de finta va en detriment del factor sorpresa, per la qual cosa
no és aconsellable; procurar buscar la continuïtat en el joc passant el baló
a un company si no s’aconseguix èxit ràpidament.
Tipus de fintes: fintes de passada (quan l’engany s’intenta
mitjançant una passada), fintes de llançament, fintes de desplaçament
(engany amb una trajectòria)
Defectes més freqüents: poc èmfasi en l’acció inicial o d’engany;
poca protecció del baló, no valorar l’escàs èxit d’una finta, produint una
pèrdua de continuïtat en el joc i un benefici per a la defensa; realitzar
l’acció d’eixida de la finta massa prop del defensor.
3.-DEFENSA:
• Oponent sense baló:
- Marcatge a distància.
Fonamentalment es tracta d’un control visual, que s’efectua
davant un oponent llunyà. El defensor ha d’estar situat entre
l’oponent i la porteria. A més, a banda d’esta vigilància el defensor
ha de col·laborar amb la resta de companys (ajuda, basculació,
interceptació,...)
- Marcatge de proximitat.
Existixen dos formes d’actuar: impedir la seua progressió a
- La interceptació.
És molt important treballar-la ja en la iniciació com una intenció
tàctica. Però tècnicament, ja en atac posicional es produirà en
marcatges de proximitat, on es puga assegurar que si es produïx la
passada el defensor pot arribar a interceptar-la. A més la
interceptació ha de ser sorpressiva i realitzada en el moment oportú
(tàcticament molt rica).
http://www.youtube.com/watch?v=ZSpsvdJYIVo
• Oponent amb baló:
- Marcatge a distància
Acció defensiva a realitzar contra un oponent que progressa
botant el baló. Existix un doble objectiu: allunyar a l’oponent de les
zones d’eficàcia i intentar recuperar el baló mitjançant una acció
sorpresa.
Si no es pot recuperar el baló, almenys intentar que l’adapte
amb les mans per acotar-lo al cicle de passes.
És molt important el manteniment de la distància adequada
en funció de la proximitat a la nostra porteria.
- Marcatge de proximitat
Fonamentalment es realitza en espais reduïts. Els objectius
a aconseguir són: evitar el llançament, dificultar la passada, impedir
la progressió de l’atacant.
Com a principi d’actuació procurarem que l’oponent no ens
supere pel costat del seu braç executor (punt fort), i treballar molt
els desplaçaments amb les cames per tractar d’anticipar-se o
dificultar al màxim la iniciativa de l’atacant.
- El blocatge.
Acció tècnica que pretén interceptar la trajectòria del baló
en un llançament contra la nostra porteria. Apareix quan no s’ha
aconseguit un bon marcatge de proximitat. La forma de realitzar el
blocatge estarà relacionada amb el tipus de llançament, però com a
norma general intentarem interceptar la trajectòria del baló amb
els dos braços extesos cap al baló.
- La despossessió.
Acció sorpressiva en la que s’intenta llevar-li el baló a
l’atacant. En la pràctica i seguint el reglament sols es pot efectuar
qual l’atacant està botant el baló.
4.- EL PORTER.
• Posició de base
És la postura que adopta el porter per a facilitar els seus
desplaçaments i aturades amb la màxima velocitat d’actuació.
Esta posició ha de ser equilibrada, còmoda i d’atenció permanent. I
si bé no hi ha una única manera, si que existeixen unes posicions més
adequades, com: peus en contacte amb el terra amb els talons
lleugerament alçats; cames simètriques, un poc separades i lleugerament
flexionades repartint el pes entre les dues; braços un poc separats del
tronc i elevats a l’alçada dels muscles.
• Situació
És el lloc que el porter ocupa en cada moment.
I així tenint en compte que el porter ha d’estar situat sempre en l’eix
format pel baló i la porteria, la major o menor distància respecte de la
línia de porteria vindrà determinada per: biotipus del porter, distància del
baló, angle del baló.
• Desplaçaments
Els desplaçaments del porter estan en funció de la situació del baló i de la predispoció del posseïdor del baló.
En la posició de preaturada el porter es desplaçarà lateralment
d’un costat a l’altre de la porteria descrivint un semicercle.
Les formes de desplaçar-se lateralment seran: passes alternatives,
passes simultànies (xicotets salts amb les dues cames).
• Aturades
En funció de la distància del llançament, s’establix la necessitat
d’executar dos tècniques d’aturada:
1.- La intervenció davant mitges i llargues distàncies, aturada
en bloc, que busca interceptar el baló en la seua trajectòria, anant al seu
encontre.
2.- La intervenció davant llançaments de curta distància,
aturada de reflexes, que busca oferir la màxima superfície corporal per
cobrir la porteria, donades les nules possibilitats d’interceptar la
trajectòria de manera conscient. És a dir, el baló li pega al porter, no és el
porter qui l’atura.
ATAC
• Progressions successives. Punts de suport dinàmics
Procediment tàctic en el que un jugador atacant intenta ocupar un espai
creat per un company que ha fixat, o almenys ha atret, l’atenció del seu oponent (par) i de l’oponent no propi (impar).
Es pot realitzar entre jugadors de la mateixa línia, com de distinta.
Igualment es pot realitzar amb més de dos jugadors. Davant el
desequilibri inicial, l’atac a l’espai es pot continuar per varis jugadors, fins
trobar l’espai més oportú.
Podem incloure els canvis de sentit com un exemple.
• Passada i vaig.
Procediment tàctic en el que un jugador amb baló realitza una passada a
un company més avançat i tot seguit intenta desmarcar-se del seu defensor
per tornar a rebre el baló.
La passada i vaig es fa servir fonamentalment contra defenses obertes i
en el contraatc amb suport.
Per estos motius té tanta importància en la iniciació. És un dels primer
procediments tàctics a utilitzar en l’aprenentatge del joc col·lectiu.
• Creuaments
Procediment tàctic en el que un jugador intenta ocupar un espai creat per
un company que ha fixat al seu oponent directe (par). L’ocupació de l’espai
es realitza per darrere del jugador amb baló i fixador.
Els creuaments es poden realitzar entre jugadors de la mateixa línia o de
distinta. I també poden ser entre dos o més jugadors.
• Bloquejos
Acció d’un atacant d’interrompre momentàniament la trajectòria d’un
defensor en benefici d’un company.
Intervenen tres jugadors: bloquejador (jugador que efectua el bloqueig),
beneficiat (company del bloquejador, que inicialment es beneficia del
bloqueig), bloquejat (defensor al qual se l’interrompre la seua trajectòria).
Des d’un punt de vista reglamentari, cal dir que el bloquejador ha
d’arribar al punt de bloqueig inmediatament abans que el bloquejat
(anticipació), que ha de deixar-se colpejar i no pot oferir resistència
dinàmica.
Existixen diferents tipus: laterals, frontals i diagonals.
És important descobrir la continuïtat en el bloqueig per part del
bloquejador.
• Pantalles
Són bloquejos frontals efectuats per dos o més atacants sobre altres
tants defensors. També cal recordar el punt de vista reglamentari del
bloqueig.
L’objectiu fonamental és que l’atacant que es beneficia de la pantalla puga
llançar a porteria des d’un zona eficaç, per la qual cosa el lloc de realització
serà el més prop possible de la línia de 6m.
Evidentment el beneficiari ha de ser un bon llançador en suspensió. Però
la pantalla es pot convertir en un bloqueig i sempre serà possible tractar de
donar-li continuïtat.
http://www.youtube.com/watch?v=ha6msfA7DQk
• Cortines
Trajectòria que realitza un jugador per davant del company que té la
pilota la rep, coincidint amb una trajectòria d’atac d’este.
L’objectiu inicial serà endarrerir o dificultar el moment d’intervenció de
l’oponent del portador del baló. És dalt o baix una maniobra de despiste.
http://www.youtube.com/watch?v=qw_Of0x0NJI
6.- DEFENSA
• Canvi d’oponent
Actuació de dos defensors per a controlar a dos oponents que han canviat
la seua situació entre ells, sense deformar el sistema defensiu.
Els defensors sempre han d’estar en la mateixa línia defensiva. Quan un
dels oponents està en posssessió del baló, decidirà la realització del canvi el
defensor de l’oponent que no té baló, mentrestant l’oponent directe al
portador del baló no farà mai un canvi d’oponent (jugador amb baló és
primordial).
Quan es realitze lluny de la porteria i no supose un perill imminent el
canvi d’oponent es podrà realitzar sense apropament dels defensors.
http://www.youtube.com/watch?v=xXcZzLNajHs
• Lliscament
Actuació defensiva que consistix que un defensor es desplaça per
darrere d’un company per a neutralitzar una acció atacant, sense que
existisca un canvi d’oponent.
S’utilitzarà quan els defensor estan en distinta línia o escalonats, en
casos ja acordats per estratègia defensiva o finalment quan siga una
situació d’emergència.
• Contrabloqueig
Actuació defensiva per a contrarestar una acció de bloqueig efectuada
per l’equip atacant.
En la pràctica és un canvi d’oponent, amb al particularitat que un dels
defensors (bloquejat) té més dificultat per aconseguir la situació eficaç de
control del seu oponent.
La forma d’actuar és la d’intentar posar al bloquejador i al bloquejat a la
mateixa alçada i realitzar un canvi d’oponent. Per això el defensor del
bloquejador avisa al bloquejat i acompanya el bloquejador espentant-lo fins
l’alçada del bloquejat; el bloquejat al ser avisat dona una passa enterra i
facilita el canvi d’oponent i de responsabilitat.
• Contraatac
El contraatac és, en la seua concepció més elemental, el pas de la defensa
a l’atac de forma ràpida i sorpressiva.
El contraatac s’inicia quan el contrari deixa d’estar en possessió del baló,
i continua fins que la defensa contrari estiga organitzada i en equilibri amb
l’atac.
L’objectiu principal és l’ocupació d’espais de llançament el més ràpid
possible, abans que la defensa s’organitze.
Dos tipus:
- contraatac directe: passada directa del porter o company a un
jugador que s’ha avançat a la defensa i guanya la porteria amb poca
oposició. Podríem establir un màxim de dos o tres passades.
- Contraatac amb suport: defensa organitzant-se, l’equip atacant
apropa el baló a la porteria contraria passant-se’l entre els
jugadors fins trobar un espai de llançament lliure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario